El parlament es compon de dues cambres
L'Estat fonamental de la Monarquia de Saboia, el quatre de març de, conegut com l'Estat albertí, o Statuto, el nom del rei que va promulgar Charles-Albert de SardenyaVa ser adoptat pel Regne de Sardenya, el quart de març de, i es va definir en el seu Preàmbul autògrafa de Charles-Albert,"Llei fonamental, perpètua i irrevocable de la Monarquia"de sardenya. Xvii dies del mes de març de, amb la creació del Regne d'Itàlia, es va fer la constitució del nou regne d'Itàlia fins a quan, mitjançant els decrets legislatius, es va adoptar un sistema constitucional transitori fins a la implementació de la constitució de la república italiana, a de gener de. Seguint els moviments revolucionaris de la burgesia a la qual participa també de l'aristocràcia a les principals ciutats del regne de Sardenya, Charles-Albert pren una sèrie de mesures d'un liberal naturalesa: en va posar en marxa el codi civil de seguiment del codi penal, en, i el, va reformar la censura (imposades per Victor-Emmanuel I) autoritzar la publicació de política papers. Després de la concessió de la Els Borbons en el mes de gener, Charles-Albert assigna, i per preparar, de pressa, una declaració en la qual ha de ser la base de l'Estatut (que el terme és pres de la Statuta Sabaudiae (els estatuts del Savoy) Amadeus VIII del Savoy, i que és proclamat per les persones de les vuit de febrer de, tres dies abans de la Gran ducat de la Toscana, estan fent la mateixa decisió. Aquesta base dels catorze punts és atorgat per l'"benèvols generositat de el sobirà", que uneix el paternalisme una vetllada amenaça de no anar més enllà de que si la gent no mostra"digne de la magnànim reial concessió".
D'aquesta manera, Charles-Albert alleuja els liberals i els demòcrates.
La"conference board", a càrrec de la redacció de l'Estatut, té com a principal objectiu determinar quina de les constitucional models de l'europeu és el més adient per el regne de Sardenya i que produeix el mínim canvi de l'organització institucional. Aquest model es troba en la constitució orléaniste de i en el belga de. Pocs dies després, el vint-i-tres i vint-i-quatre de febrer, de la revolució, de la caça a París i de la monarquia com a la constitució. La revolta de les parisenc que duu Lluís-Napoleó Bonaparte al poder, remena els esperits a Itàlia i dóna lloc, en la ment dels liberals, el més ardent i revolucionari, la idea d'una república, les promeses de Charles-Albert pretendre ara és massa limitada. Tot això influència de les posicions del Rei, que promulgates l'Estat de les quatre de març. La monarquia constitucional i hereditària, segons els salic llei el Rei és el cap suprem de l'Estat i de la seva persona encara és"sagrat i inviolable"fins i tot si això no vol dir que no s'ha d'acatar les lleis (com es preveu en el jurament en l'article), però només que no pot ser objecte de les sancions penals. El Rei manté una certa preeminència i exerceix el poder executiu a través de la ministres va convoca i dissol la cambra, i té el poder per la sanció de les lleis. Amb aquest poder, el Rei avalua l'interès de la llei, i pot rebutjar si considera que no correspon a la política objectiu, seguit per la corona. La sobirania no pertany a la nació (tot i que l'article uarante i específics, es fa referència a l'diputats, com a representants de la nació), però el Rei, que, d'absoluta sobirà es converteix en un príncep constitucional pel seu explícit. Itàlia destí d'un règim d'absoluta i entre en un temps on el Rei tenia poders limitats per la constitució. El text és legal, no obstant, continua sent força críptic a la llum de les relacions entre el Rei, el govern i les sales on la dificultat de l'avaluació de la"puresa"de la monarquia constitucional o el"parliamentarianism"el fet que el govern ha de ser l'única confiança del Rei. A causa d'això, el Rei va decidir per la generalitat i el parlament es limita a fer lleis, col·lectivament, amb l'aportació del Rei i la seva acord. En la pràctica, Charles-Albert intenta garantir que el govern tingui la confiança del parlament, en substitució quan disminueix. Això va portar a la cita en un any de quatre diferents gabinets, sense cap vot de confiança. Des de, amb l'arribada de Camillo Cavour, que es va convertir en el líder de la majoria parlamentària, en temps de crisi, és el suport de la cambra de diputats, que obliga Cavour a pesar de la voluntat del Rei de voler substituir-lo.
És així com el govern, amb el suport de la cambra de diputats aprova un sistema de govern parlamentari-tipus, el rei és considerat el cap de l'executiu.
Al principi, no obstant això, els ministres són vistos com a simples col·laboradors del Rei, sense reconeixement oficial, la funció del president del consell no està programat, els ministres que poden ser membres del parlament o no, responsables de les seves accions al Rei i no des de les habitacions. Cada conseller podrà ser substituït si perd la confiança del Rei.
(di Stato) legge fonamental, costituzione, carta
Una nomenat pel rei, el senat no pot ser dissolt, i l'elecció, la Camera dei Deputati, col·legi uninominale i doble ronda.
La bi-parlamentària, un sistema dissenyat per funcionar d'una manera perfecta, que creix en realitat tan desequilibrat, amb una prevalença política de la cambra baixa. Les factures poden ser proposats per la ministres, el govern, parlamentaris, a més del Rei.
De fet llei, idèntic text haurà de ser aprovat per les dues cambres, sense ordre de preferència (excepte el fiscal o el pressupost, que ha de passar primer per la cambra de diputats) i haurà de ser validat pel rei.
És per aquest motiu que les dues cases i el Rei representen els tres poders legislatius: és suficient per ser contrari, el projecte no podrà ser reproduït. Pel que fa a la justícia, que"emana del Rei", que nomena jutges i té el poder de la gràcia. Per garantir el dret el ciutadà, que té el respecte de la natural jutge i la prohibició del tribunal extraordinari, la publicitat de les sessions i els debats.
Abans de l'estatut, el Rei tenia la discreció de designar, promoure, moure i suspendre els jutges.
Ara, algunes salvaguardes addicionals estan introduint a la ciutadania i els jutges, que després de tres anys d'exercici, tenen la garantia de la seguretat de la tinença.
Article, a més a més, exclou la possibilitat de tenir en compte el"dret anterior"per les decisions dels tribunals suprem de l'estat. El poder judicial no és un poder, sinó una comanda de presentar directament a la conselleria de justícia. El control de l'activitat de l'únic jutge ha d'haver existit, sinó que ha de ser cedides a altres jutges: Siccardi, amb una visió d'una piràmide, és raonable per a que això sigui possible, per l'òrgan, el tribunal de cassació. L'Estat albertine correspon a una constitució en breu, es limita a afirmar els drets, el més sovint les llibertats de l'Estat, i presentar el formulari de la generalitat, però no hi fa cap referència als informes de l'Estat de la comunitat. Es reconeix el principi d'igualtat, però es limita a reconeixement de la igualtat formal. Es reconeix la igualtat individual (article), inviolabilitat del domicili (article), la llibertat de premsa (article), la llibertat de reunió (article).
La religió és la catòlica, apostòlica i romana"i altres cultes existents són només és tolerada com sota el regnat de Víctor-Emmanuel Ier.
Aquests acords estan evolucionant ràpidament i veure l'emancipació primera de les waldensian Església (de març), i després dels Jueus (de març) amb el reconeixement dels seus drets cívics i polítics, així com l'abolició dels privilegis de l'eclesiàstica a partir de les dues de març després que la caça de les Jesuïtes de l'Estat. (giur.) complesso delle estàndard che disciplinano l'organizzazione e l attività di una struttura giuridica: s. dei lavoratori carta Enciclopedia Italiana statuto sta·tù·s. OB ciò che, tot i que, com stato deliberato, acquisisce valore di norma. nel Medioevo, complesso delle leggi proprie di onu Comune o di onu determinato ente giuridico: statuto marittimo - ciascuna raccolta orgànica contenente Dizionario italiano statuto s.
un Atto che disciplina l'organizzazione e l attività di una persona giuridica: statuto della società - Statuto albertino, carta costituzionale del Regno di Sardegna, pdi d'Italia, concessa nel, oggi sostituita Enciclopedia di italiano statuto s.
(és a dir, di de l'onu ente) ordinamento, regolamento, estàndard, normativa Sinonimi e Contrari.
