El compte bancari pot ser definit com una taula o un document comptable dels crèdits i els deutes entre un banquer i el seu client (art del codi de comerç)Per tant, és un document comptable que fa el seguiment de les operacions efectuades pel client en la seva relació amb una entitat de crèdit. Això no vol dir que totes les transaccions bancàries són governat per un únic comú compte. Pràctica banc coneix els diferents comptes de la naturalesa de dispars subjectes a normes específiques: compte corrent compte de dipòsit o alguns especial de comptes que abasta comptes d'estalvi, múltiples comptes i comptes amb diversos titulars. El nombre de comptes bancaris augmentat considerablement en els últims anys com a conseqüència dels efectes econòmics i comercials, sinó també per l'acció del legislador que, per raons monetàries i fiscals, per estimular, o fins i tot imposa l'ús de la banca instruments. Molts dels pagaments s'ha de transites a través d'un compte bancari L'obertura d'un compte bancari s'ha convertit en una necessitat per a qualsevol persona natural o jurídica.
Si obertura i l'ús d'un compte bancari s'han convertit en actes, sense marques, algunes operacions poden tenir conseqüències que és millor saber (poder de representació, articulació del compte de L'obertura del compte, planteja diverses preguntes relacionades en particular, a la llibertat de contracte (§), a les formalitats que s'han d'observar abans de l'obertura del compte (§) i les obligacions de l'entitat respecte a l'obertura (§) L'obertura d'un compte bancari planteja una primera pregunta sobre la possibilitat d'un banc per negar-se a obrir un compte a la persona sol·licitant.
Aquesta pregunta planteja altres preguntes relacionades amb: - Quin és el grau d'autonomia de la voluntat i la llibertat per a un banc per entrar en un contracte. El banc incorpora un servei públic evitar a rebutjar qualsevol obertura del compte a un client. El compte contracte és un contracte intuitu personae Hi ha un dret a un compte com a corol·lari de l'obligació de fet en alguns àmbits de la legislatura o per la pràctica de l'obertura d'un compte bancari. Totes aquestes preguntes es pot reduir a dues qüestions: La llibertat de contracte (A) i el dret a un compte (B) L'exercici per part de l'entitat d'una missió de servei públic no impedeix que es neguen a obrir un compte de la persona sol·licitant (consum) sense exposar-se a la pena de rebuig del contracte d'acord amb l'article de l'esmentat reial decret sobre la protecció del consumidor i per seccions quaranta-nou i de la llei n° - en la llibertat de preus i la competència, o amb qualsevol altra sanció. La llibertat per al banc per negar-se a contracte ha estat reconegut, de forma implícita, per la legislatura, sens dubte a causa del caràcter de intuitu personae de la relació entre el banc i el seu client. La possibilitat que el banc per negar-se a obrir un compte consisteix a altres llibertats, com ara la possibilitat de realitzar, en el marc d'una política comercial exclusió de petit comptes, l'obertura d'un compte amb un pagament previ d'una certa suma de diners. El dret d'un banc per negar-se a contracte ha de ser combinat amb el dret d'una persona natural o jurídica a obrir un compte bancari. Tenint en compte aquesta llei, l'article de la llei estableix per a la banca que"Qualsevol persona que no té un compte corrent i es va negar per una o més entitats bancàries, l'obertura d'un compte després d'haver demanat per carta certificada amb justificant de recepció, podrà sol·licitar de l'entitat Al-Magrib per a designar una entitat de crèdit a la qual no serà capaç d'obrir un compte. On es considera que la negativa no està ben fundada, el Banc Al-Magrib es refereix a l'entitat de crèdit amb la que el compte es pot obrir. Aquest, podrà limitar els serveis relacionats amb l'obertura del compte corrent a la caixa d'operacions". El banc i designat per l'entitat Al-Magrib no pot negar a obrir el compte en qüestió, sota pena d'incórrer en responsabilitat disciplinària, però pot limitar el funcionament del compte d'efectiu les operacions, és a dir, la recepció i transferència de fons. La banca llei no conté cap disposició pel que fa a la possibilitat que el banc per tancar el compte després de la seva obertura, o per fer aquesta tanca ha el conveni o com a mínim la informació prèvia de l'entitat Al-Magrib Podem dir que aquest tancament és possible mitjançant l'observació d'un termini de preavís de seixanta dies previstos per l'apartat del codi de comerç. És el client a iniciar un altre procés amb el Banc Al-Magrib per a la designació d'un banc amb el qual es pot obrir el seu compte. Abans de l'obertura d'un compte, el banc està obligat a complir certes formalitats, relatius, en particular, a la verificació de la identitat i adreça de la persona sol·licitant (A), la seva capacitat i competències (B). Abans de l'obertura d'un compte, el banc està obligat a recollir les dades d'identificació dels seus clients i les seves intervencions. El banc té l'obligació de verificar la identitat de qualsevol persona física o jurídica que sol·licita l'obertura d'un compte. Diversos legislatiu i normatiu textos dedicats a aquesta provisió i la llista de documents sol·licitats per l' banc a aquest efecte. S'entén que una entitat bancària han de rebutjar qualsevol document que és manifestament falsa, sense per això ser responsable si el producte és, en aparença, la r-regular. El banquer és necessari per verificar no només l'existència d'una direcció, però la precisió d'aquesta adreça. Per això, una carta de benvinguda és enviat al client en obrir el compte En el cas d'una adreça incorrecte, l'entitat de crèdit ha de garantir per qualsevol mitjà de l'adreça exacta. En defecte d'això, es pot disminució de l'entrada en relació, i procedir, si escau, en la clausura del compte, i això sota pena d'incórrer la seva responsabilitat.
