Decomís — Definició del Diccionari jurídic



El ‘decomís’ d’un dret és el fet de no ser capaç d’obtenir el reconeixement en els tribunals

El decomís no està limitat per les condicions dels contractes

La Nacionalitat Codi preveu un decomís de la nacionalitat francesa, i el Codi civil estableix que en determinades circumstàncies els pares, o un d’ells pot trobar-se privat de la pàtria potestat sobre els seus fills menors d’edat.

Anem a afegir, com a seleccionat exemple, en el camp de la propietat intel·lectual, que el Tribunal de cassació ha governat (Paa

catorze de març de, el CCIB no. d d’agost) que per aplicació de l’article L, apartats un i dos b, del codi de propietat intel·lectual, és probable que per frustrar el decomís dels drets del propietari d’una marca comercial, l’ús de la marca en una forma modificada només que no alterar el caràcter distintiu. No importa poc en aquest sentit, la modificació de marcar en la forma de la qual es realitza en la marca de la qual revocació es demana, s’ha estat registrat